En moltes ocasions quan parlem dels sants, semblen una cosa llunyana i de temps passats. Recentment vàrem tenir la sort de beatificar al masnoví Joan Roig, algú que va viure molt a prop de casa nostra i en una època no tant llunyana. Ara, tornem a tenir un exemple d’un sant encara més jove i proper en el temps, Carlo Acutis, que serà canonitzat properament. Ambdós són clars exemples de la proximitat de Déu i de com ens dona carismes particulars a cadascú de nosaltres, també als laics, com és el cas de Roig i d’Acutis.
El 27 d’abril de 2025, en el marc del Jubileu dels Adolescents a Roma, Carlo Acutis serà canonitzat pel Papa Francesc. Aquest jove italià, conegut com el “ciberapòstol de l’Eucaristia”, ha esdevingut un referent per la seva profunda fe que el va portar a viure d’una manera exemplar fins al seu darrer alè.
Carlo va néixer el 3 de maig de 1991 a Londres, on treballaven els seus pares, però va créixer a Milà. Des de ben petit, va destacar per la seva espiritualitat. Malgrat viure en una època marcada pel secularisme, va saber integrar la fe amb el seu dia a dia i amb les seves aficions. Als set anys, després de rebre la Primera Comunió, va començar a assistir diàriament a missa i a resar el rosari, un hàbit que va mantenir fins al final de la seva vida. La seva mare, Antonia Salzano, ha explicat com la fe del seu fill va transformar la família i la va ajudar a redescobrir el seu compromís religiós.
Carlo tenia un do especial per la informàtica. Des de ben jove va aprendre l’edició de vídeos, disseny de pàgines web i gestionar bases de dades. Però Carlo va diferenciar-se de qualsevol adolescent aficionat a la informàtica: les va posar al servei de Déu i l’Església. Un dels seus projectes més coneguts fou la creació d’un catàleg digital dels miracles eucarístics del món, un recurs pensat per mostrar la presència real de Jesús en l’Eucaristia. Aquest projecte, que continua actiu avui, ha estat exposat en nombroses parròquies, escoles i institucions religioses d’arreu del món.
La seva espiritualitat estava profundament arrelada a l’Eucaristia, que ell definia com “la meva autopista cap al cel”. Per a Carlo, la missa no era només una tradició, sinó una trobada viva amb Déu. També tenia una gran devoció per la Verge Maria, a qui confiava les seves intencions i els seus desitjos més profunds. Aquesta espiritualitat es traduïa en accions concretes: visitava persones sense sostre, compartia el seu temps amb els més desafavorits i sempre tenia paraules d’ànim per als qui estaven en dificultats.
La seva vida, malgrat la seva profunditat, va ser curta. Als 15 anys, Carlo va ser diagnosticat amb leucèmia. Llavors, amb una serenitat sorprenent per la seva edat, va oferir els seus sofriments pel Papa i per l’Església. Va morir el 12 d’octubre de 2006, deixant un testimoni que hauria d’inspirar a tots els cristians. Carlo Acutis va donar cada instant de la seva vida, cada energiaa Déu i als germans, i no només això, va saber fer servir les seves habilitats especials – en aquest cas amb la informàtica – per d’alguna manera, posar-les també al servei de l’Església.
El camí cap a la santedat de Carlo va començar poc després de la seva mort. El Papa Francesc el va declarar venerable el 2018, i el 2020 va ser beatificat a Assís, la ciutat que Carlo estimava per la seva connexió amb Sant Francesc. El miracle reconegut per a la seva beatificació va ser la curació inexplicable d’un nen al Brasil.
Matheus Vianna, de 7 anys, patia un trastorn greu al pàncrees que li provocava vòmits constants des del seu naixement, fins al punt que ni tan sols podia digerir la llet materna. La seva mare, devota de Carlo Acutis, va demanar la seva intercessió. Matheus va experimentar una millora immediata: per primera vegada, va poder menjar aliments sòlids com carn i patates fregides sense emmalaltir. Els metges van confirmar posteriorment que el seu pàncrees s’havia regenerat de manera sorprenent, mostrant un òrgan «perfecte» sense cap senyal de dany.
Aquest cas, validat després d’una investigació mèdica rigorosa per la Congregació per a les Causes dels Sants del Vaticà, va ser considerat el miracle necessari per a la beatificació d’Acutis. El nen ara porta una vida completament normal, sense rastre del seu problema inicial.
Per a la canonització, es considera un segon miracle, un altre cas de curació atribuït a la seva intercessió, del qual encara no se’n coneixen tots els detalls públics. Això demostra el seu paper com a intercessor celestial, sobretot per als joves i malalts.
Carlo Acutis ens recorda que la santedat no està reservada per a uns pocs privilegiats, sinó que és accessible per a tothom, fins i tot per als joves immersos en les realitats contemporànies. Amb el seu exemple, va demostrar que es pot ser sant en una època digital, integrant la fe amb la vida moderna. El seu missatge de «ser originals, no còpies» continua essent una crida a viure amb autenticitat i compromís.
Per saber més sobre Carlo Acutis, es pot visitar la seva pàgina oficial (www.carloacutis.com) o el segïuent article del Secretariat del Vaticà.

